¿I on queda l'ètica?

Reflexió sobre el fragmen de La República de Plató.

"L'anell de Ciges"

-Imagina't que cau a les teves mans l'anell de la invisibilitat (de Ciges). El faries servir?

És una pregunta difícil. Tot depèn del moment i de la situació.

Tot el que facis pot perjudicar als altres. Una solució momentània et comporta altres problemes nous. Com K.Jaspers va dir: “tota resposta esdevé noves preguntes” per tant la satisfacció que et podria produir robar als més avariciosos i menyspreables no és més que el desig propi de tenir més diners sacrificant els teus principis ètics i morals. Si més no, ara series tu l’avariciós i menyspreable. Per evitar tot això, el destruiria.

No he estudiat filosofia però tinc la sort d’haver aprés de persones molt admirables segons el meu criteri. I una d’aquestes persones em va dir:

“A la vida has d’anar sempre amb el cap ven alt i ser responsable dels teus actes”

Sóc de les que es fan responsable dels seus actes siguin bons o dolents. Tot el que faig és perquè ho crec d’aquesta manera. No importa les conseqüències, mai m’abandonaria, mai em tornaria invisible perquè estic orgullosa de com sóc i abans de que l’avarícia o la necessitat m’incités a fer el que considero incorrecte, destruiria l’anell amb totes les grans oportunitats que comporta.

Com he dit al principi, si la situació fos extrema(fam, misèria...) hauria de trair els principis esmentats per pura necessitat.

-És possible ser bona persona i feliç alhora?

Tot depèn del que tu creguis sobre ser bona persona. Ser feliç és un concepte que a vegades s’interpreta malament. Segons jo, no està directament lligat amb el fet de complir un somni o un objectiu. Evidentment et produirà una satisfacció innegable però la felicitat està a l’abast de tothom en situacions més simples. Una trucada, un dia divertit amb els teus amics, un dia solejat a la platja... Definiria la felicitat com l’absència de preocupacions de caràcter negatiu. M’aixeco pel matí i veig a la meva paret un munt de fotografies d’amigues somrient. Mentre esmorzo penso que tinc més motius per somriure que per estar trist. Simplement en 10 minuts aconsegueixo ser feliç sense ser ni bona ni mala persona. Tu defineixes la teva felicitat escogint de quina forma vols veure el món.

Recordo fa 13 anys (jo en tenia 3 aproximadament) que era al pati de l’escola. Estava sola asseguda a un esglaó i es van apropar uns nens i em van dir: “Vols venir a jugar amb nosaltres?” Em va fer molt feliç i és una record molt antic que sempre he mantingut a la ment. Sé que el dia del meu aniversari estava feliç obrint regals i que de ben segur que em van agradar molt però sóc incapaç de recordar que vaig obtenir quan vaig complir els 13.

Fets que demostren que la felicitat està en petites accions que en cap moment han estat lligades al fet de ser bona persona o no.